Aquest és un espectacle que, com el seu títol, resulta molt difícil d'explicar. És un concert de cançons amb música i lletra d'Apeles Mestres, moltes de les quals extraordinàries per la seva profunditat sota una cristal·lina senzillesa. És un espectacle poètic a partir del poema narratiu Liliana, amb textos (i uns dibuixos fantàstics) també d'Apeles Mestres, musicat en el seu temps pel mestre Enric Granados. I és una estranya performace escènica en què dos adults, dos músics de carrer amb totes les seves precarietats, juguen a ser infants per una hora i reivindiquen contra vent i marea la immortalitat de l'emoció trasbalsadora de la cultura popular.

​

Alhora, Lilianae #AM és una mena de "segona part" d'Orationibus #SR, un espectacle que va transformar la meva manera de sentir i practicar l'art de l'escenari. Si allà, els dos músics de carrer s'enfrontaven a les hostilitats d'un món arrogantment materialista exhibint el modernisme fantasiós de les Oracions de Rusiñol en una mena d'oratori profà ple d'un misticisme impossible, aquí l'artefacte s'ha tornat molt més juganer, molt més trapella, i els dos musics s'han transformat en gnoms que juguen a ser els diferents personatges de les cançons que encarnen en una barreja de sentiments tan difícil de resumir com la vida mateixa.

​

No és un espectacle gens fàcil d'explicar, però us ben asseguro que els seus fascinants protagonistes tenen el do d'arrencar-nos per igual els riures, les llàgrimes, els somriures, les suspicàcies, la incredulitat, la crueltat, la tendresa i els aplaudiments, en un viatge emocional ben difícil d'oblidar.