El suís Valère Novarina és uns dels grans «clàssics contemporanis» del teatre europeu. La seva escriptura connecta com n’hi ha poques la lúdica dimensió popular de l’art escènic amb la irreverència radical d’una poètica avantguardista. I això és així sobretot perquè per a Novarina els actors són centaures que, gràcies a la màgica simbiosi entre cos i paraula, encarnen el vertigen de l’existència humana amb una fugacitat del tot magnètica.

​

Després d’haver introduït a casa nostra el teatre de dramaturgs tan destacats com Antonio Tarantino o Dimitris Dimitriadis, Centaure Produccions porta a escena aquesta versió de L’opereta imaginària, obra cabdal en el teatre de Valère Novarina. I ho fa amb un repartiment de luxe, sense el qual realment aquesta preciosa opereta seria inimaginable.​