Valère Novarina (Ginebra, 1942) és uns dels grans «clàssics contemporanis» del teatre europeu. La seva escriptura connecta com n’hi ha poques la lúdica dimensió popular de l’art escènic amb la irreverència radical d’una poètica avantguardista. I això és així sobretot perquè per a Novarina els actors són centaures que —gràcies a la màgica simbiosi entre cos i paraula— encarnen el vertigen de l’existència humana amb una fugacitat del tot magnètica. Les seves obres s’han estrenat regularment als principals escenaris de França, en grans teatres com la Cort dels Papes d’Avinyó, la Comédie Française, el Théâtre Odéon o el Théâtre de

la Colline. 

​    D’entre les seves peces teatrals destaquen títols com Le Drame de la vie (1984), Le Discours aux animaux (1987), L’Opérette imaginaire (1998), L’Acte inconnu (2007) i La Quatrième personne du singulier (2012) i els assaigs Lettre aux acteurs (1979), Pendant la matière (1991), Devant la parole (1999) i L’Envers de l’esprit (2009).

    Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis i distincions a França, entre els quals destaquen el Grand Prix du Théâtre de l’Académie Française (2007) i el Prix de Littérature Francophone Jean Arp pel conjunt de la seva obra (2011).