Director escènic, dramaturg i traductor teatral. Els seus treballs s’han estrenat en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Teatre-Auditori de Sant Cugat, La Seca – Espai Brossa o el Teatre Akadèmia, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d’Eté a França.

​

Entre els seus darrers muntatges com a director escènic destaquen Acis & Galatea de G. F. Händel (Teatre-Auditori Sant Cugat, temp. 2021/22); El jardí de Lluïsa Cunillé (Sala Beckett, temp. 2020/21); els espectacles de la pentalogia #SR, dedicada a Santiago Rusiñol, Illud Mysticum #SR (en col·laboració amb Francesc Cuéllar, Sala Hiroshima, 2019), Annus irritabilis #SR (TNC, temp. 2018/19) i Orationibus #SR (Sala Hiroshima, temp. 2017/18); Actes obscens en espai públic de Davide Carnevali (TNC – Grec Festival de Barcelona, 2017); Licaó. Apologia del desig de Dimitris Dimitriadis (La Inútil, 2016); l’espectacle de creació F.R.A.U., a partir del Quadern del frau d’Albert Balasch (Grec Festival de Barcelona i Festival Temporada Alta, 2016); Vergonya eterna, sobre l’escàndol d’Àngel Guimerà a l’Ateneu Barcelonès (en col·laboració amb Ferran Dordal, Ateneu Barcelonès, 2016); l’espectacle de creació Sala de miralls, a partir dels últims dietaris de Feliu Formosa (TNC, temp. 2014/15) o Moro com a país de Dimitris Dimitriadis (TNC, temp. 2013/14).

​

Com a dramaturg, ha treballat amb creadores escèniques com Alícia Gorina (Solitud, In wonderland, Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?), Sílvia Delagneau (El sexe dels fongs) o Lurdes Barba (L'Hèroe), i també ha estrenat alguns textos propis (Selecció, El cant de la Gorgona). Entre els autors teatrals que ha traduït es poden destacar Sarah Kane (Blasted, La psicosi de les 4.48), Antonio Tarantino (Vespres de la Beata Verge, Stabat Mater), Edmond Rostand (Cyrano, per a Lluís Homar), Valère Novarina (L’opereta imaginària), Tony Kushner (Àngels a Amèrica), Davide Carnevali, Sarah Berthiaume, el marquès de Sade o T. S. Eliot.