Lluïsa Cunillé és una de les veus en actiu de major trajectòria que té actualment la dramatúrgia catalana contemporània, amb una enorme influència sobre alguns dels principals dramaturgs joves del nostre país. La solidesa del seu insubornable compromís envers l’escriptura —amb una especial atenció a les mecàniques de representació del dolor que aquesta comporta— ha estructurat una obra que ja aplega una cinquantena de títols estrenats.

​

Entre els seus darrers treballs destaquen El jardí (Sala Beckett, 2021), Els subornats (Sala Beckett, 2021), Islàndia (Teatre Nacional de Catalunya, 2017), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).

 

Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit.