Crítiques
«Un prodigi de simplicitat complexa i de profunditat intel·ligible: dos actors-creadors extraordinaris en estat de gràcia.
Jo, que no acostumo a recomanar res als desconeguts, em veig ara en la necessitat imperiosa de pregar-vos que no desestimeu la recomanació.»
«Una obra bellíssima de dos gegants del teatre amb una dramatúrgia essencial i delicada de l’Albert Arribas. Si algú em pregunta què és el teatre li respondria breument amb aquest Cadires que ens ha regalat el clan Centaure»
«El seu no és un exercici de nostàlgia sinó de celebració, però no podem evitar preguntar-nos qui farà de baula transmissora d’aquest saber fer i d’aquest saber dir. Anar-los a veure és un acte de cura envers el nostre teatre i els nostres artistes. Una manera enormement emocionant, i també molt divertida, d’homenatjar la faràndula i la cultura.»
«Aquests dos actors són el tot de l’obra Cadires al Teatre Goya. Dues bèsties escèniques que et porten de l’absurd, a la comèdia, la tendresa, la tristesa, la reflexió i l’humor descordat. No us la perdeu!»
(Anna Manso, escriptora)
«Teatro sobre teatro dentro del teatro. Una maravilla que lamento no haber visto antes para haberla recomendado por tierra, mar y aire. Se impone prórroga y gira y huele a premio(s).»
(Gabriel Sevilla, crític teatral)
«És del millor que s’ha vist aquesta temporada!»
(Mireia Farrarons, productora teatral)
«El millor espectacle de l'any!!!»
(Ada Parellada, cuinera)
«Aquest parell de bèsties escèniques aconsegueixen que el més complicat sembli fàcil: seuen, xerren de les seves coses i ens tenen agafadets de la mà durant tota la funció.»
(Oriol Puig Taulé, crític de Núvol)
«Cadires, d’Albert Arribas, és un espectacle metateatral, sentimental, humorístic, amb un punt agressiu i un altre de resignació. És sorprenent trobar una obra amb tants canvis de tema, de protagonista, d’espai temporal, tant elegantment filada És una mostra del talent incomparable de la Mont Plans i l’Oriol Genís que puguin transitar per tants espais, en múltiples dimensions i exigint talents diversos però extremadament clàssics, tradicionals i reconegudíssims, però que alhora semblin plens de vida. Pot semblar una obra sobre la vellesa, com és percebuda i com l’edat canvia la nostra relació amb nosaltres, però sobretot és una obra sobre el teatre (com tot Arribas). Des dels abusos al backstage, com la tolerància i el silenci que els encobreixen.»
(Albert Mena)
«El final es tan dulce, impactante y necesario que encumbra las dos horas de un mano a mano, simple e inteligente, entre dos grandísimos actores.»
(Marie Jo Barbier, novel·lista)
«Una deliciosa comèdia (o no tant comèdia). Un sentiment profund, amb humor, sobre la vellesa.»
(Elvira Franch, Espectáculos BCN)
«És una meravella meravellosa, l'he recomenada sempre i hi tornaria a gaudir-la un cop al mes mínim per reconciliar-me amb el teatre i amb la vida.»
(David Colomera, poeta)
«Una obra de dos vells carregats de raó i de raons sobre la vida, sobre el teatre (el d’“antes” i el d’ara) sobre la vellesa, sobre tot. Una obra tendra, còmica, emotiva. Una obra fantàstica. Aneu-hi.»
(Dolors Subirana)
«Feu-vos un regal de cura i aneu-hi: és una obra preciosa que desprèn tones de bon rollo.»
(Marta Delgadillo)
«Jo diria que els dos millors actors de Catalunya!!!! Aneu-hi, sortireu molt contents.»
(Pepa Arenós, actriu)
«He vist Cadires. M’he emocionat. Divertida, suggerent, incisiva, tendre, real. I sorprenent.»
(Carme Riera)
«Original, tendre i poètica. Gràcies!»
(Vicky Bernadet)
«Tothom me n’ha parlat meravellesssss.»
(Sem Pons Puig, comunicador cultural)
«Quan arribes amb tant de teatre al damunt, com Mont Plans i Oriol Genís, només et cal asseure’t en dues cadires, prestades, per fer gaudir una platea atapeïda, mentre desgranes històries i convencions del teatre, per rematar-ho trinxant un tabú amb tacte.»
(Jofre Font, periodista)
«M’agrada el teatre que parla de teatre. Que et confon i no saps si el que diuen és realitat o és inventat. M’agraden les referències a gent del mundillo. M’agrada molt l’Oriol, molt fan d’ell. Així que sabia que m’agradaria Cadires, al Teatre Goya.»
(Cristina Robert)
«Uf, quina tendresa, quina interpretació, sí que són dos gegants d’escena. Una delícia veure teatre com aquest.»
(Olga Peñafiel)
«Oh, com m’ha agradat!!! Magnífics!!!»
(Montse Casalins)
«L’Oriol i la Mont exhibeixen talent, experiència i amor al teatre. La naturalitat fa que sembli que la narració sigui només per tu. A cau d’orella. Enfervorits i agraïts aplaudiments al final. Cadires s’ha de veure i gaudir.»
(Àngel Rútia)
«Quin parell d’actorassos! Sou molt grans!»
(Imma Faura)
«Genials!!!»
(Gemma Blat Gené)
«Imprescincible, en mi opinión.»
(Vanesa, Teatre Barcelona)
«Un deliciós experiment dAlbert Arribas.
En realitat no passa res i passa tot.
El muntatge va penetrant per la seva senzillesa. Arriba així el final que no desvetllarem però que ens regala una de les imatges més maques que segurament veurem aquesta temporada»
«Una incommensurable experiència de talent teatral»
«El més popular casa amb la intenció poètica i tendra de dos avis que es revisen els mals i el somnis. Tendre i generós.»
«Una reflexió divertida i molt humana sobre el teatre i sobre la vellesa que, en un moment donat, la Mont Plans resumeix de manera exquisida: "Tot el que cal per a fer teatre són coses a dir i dos comediants amb ofici que vulguin pujar a un escenari a dir-les. I un públic que estigui disposat a escoltar-les. La resta és parafernàlia".»